Ha mort Mariano Meseguer

Volem expressar el nostre més sentit condol als familiars i amics del nostre company de junta Mariano Meseguer Bielsa, que ha mort a Barcelona. L'acte de comiat serà dijous a les 12:30 al Tanatori de Les Corts.

***

Mariano Meseguer Bielsa (Barcelona, 1927-2013) fou un arquitecte i activista social català. Fill d'immigrants procedents de la província de Terol, durant la guerra civil espanyola va anar a viure amb els avis a la casa pairal de Calaceit. El 1940 tornà amb la seva família i s'instal·là a l'Eixample. Va estudiar arquitectura i s'incorporà al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Barcelona. Durant aquests anys ja va començar, a títol personal, una tasca d'investigació i denúncia de les pràctiques abusives en el sector de la construcció, que el va portar a intervenir en projectes tant d'àmbit municipal com privat.

El 1964 es traslladà a viure a Sarrià i s'implicà immediatament en l'associació de veïns, de la qual fou president durant els anys de la transició democràtica. Des d'aquesta plataforma va intervenir en la defensa del patrimoni artístic i arquitectònic del barri, però també d'altres zones de Barcelona. La seva aportació va permetre, entre altres, la conservació dels Jardins de vil·la Cecília i de la seva torre, on ara s'ubica el Casal de Sarrià. Ha estat assessor urbanístic de diverses associacions de veïns, i també de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i membre de la Comissió Tècnica per la Revisió del Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Editorial de la Revista * Octubre 2013 * núm.209

Una altra Diada històrica

Catalunya va commemorar la seva Festa Nacional amb una altra inequívoca i contundent demostració de força democràtica. Més d’1 milió i mig de persones van revalidar el procés sobiranista iniciat un any després d’aquella impressionant manifestació de la Diada de 2012.

La Via Catalana promoguda des de l’Assemblea Nacional Catalana ha esdevingut una clara confirmació que la voluntat per exercir el dret a decidir forma part ja de la centralitat política del país. Tot indica que malgrat la sordesa de les institucions espanyoles, més enllà d’aquesta proposta democràtica, de l’exercici del dret a l’autodeterminació, res podrà resoldre el greu problema en què ja es troba l’estructura de l’Estat espanyol. És una qüestió de temps.

Des de la nostra perspectiva d’entitat eminentment cívica no podem obviar el caràcter festiu i endreçat de la jornada i el comportament exemplar dels participants a la convocatòria. Volem també destacar la gran capacitat d’organització i el magnífic treball realitzat pels membres de l’Assemblea Nacional de Catalunya, especialment de la seva presidenta Carme Forcadell i del gran nombre de voluntaris que va saber mobilitzar. L’ANC és una entitat no governamental, que ha tingut la gran virtut i la capacitat de catalitzar, mitjançant el seu bon treball i constància, el malestar polític de la ciutadania. L’Assemblea ha sabut transformar els dubtes i els temors de bona part de la classe política catalana en una acció més directa i reivindicativa. La seva acció ha mobilitzat de manera exemplar el país.

Després de la manifestació de l’any passat i de la Via Catalana, tot indica que no pot haver-hi un retorn a altres temps. Les regles de la política nascudes fa 35 anys es troben en crisi. Cal estar amatents, doncs, al compliment dels compromisos existents amb aquest procés. Cal mantenir la fermesa demostrada fins ara, amb l’exigència irrenunciable de poder decidir el nostre futur mitjançant les urnes.

Festa Major 2013

D’aquí molts pocs dies els veïns de Sarrià tornarem a celebrar una nova edició de la Festa Major. Durant els darrers mesos, els components de la Comissió de Festes han anat elaborant i completant un complex programa festiu per tal de poder incloure-hi les nombroses iniciatives provinents de les diferents entitats del barri. Enguany arribaran a gairebé un centenar els actes proposats, per a totes les edats i condicions.

Durant més d’una setmana, els sarrianencs viurem entregats a les celebracions que es faran a les entitats, al carrer, o bé a la plaça de Sarrià on, novament, s’aixecarà l’envelat que ha d’oferir i centralitzar bona part de les actuacions. Un envelat que, val la pena recordar-ho, es manté pels pèls, amb una estructura molt més rudimentària, per culpa de les retallades que també han arribat a Sarrià.

És a la zona de la plaça de Sarrià, on s’aixecarà l’envelat, on té lloc una part important de l’activitat festiva més sensible: es tracta de la que va dirigida al jovent i en molt bona part en horari nocturn. És l’indret on l’actitud de molts dels seus participants pot convertir-se, malauradament, en una caricatura grotesca de la diversió. Encara tenim molt fresc a la nostra memòria el desagradable relat de les darreres edicions de la Festa Major en aquest mateix indret.

Fa pocs dies, entitats del barri, la Comissió organitzadora i els responsables de seguretat del Districte han mantingut diversos contactes per concretar el procediment adequat per eradicar, o si més no aminorar, aquests comportament tan negatius per a la nostra Festa Major. Estem convençuts que enguany, tothom, els organitzadors, i especialment l’Administració, tindran molta més cura per crear les condicions necessàries que evitin el desordre viscut l’any passat. Bona Festa Major!!!

Segon Correllengua de Sarrià

Aquí podeu veure un petit reportatge de l'acte.

Vacances

Estem de vacances, tornarem el 2 de setembre.
Urgències: A.V.Sarria.Cat@gmail.com

Fotos foguera de Sant Joan 2013 a Sarrià

Focs de Sant Joan / Flama del Canigó 2013

Missatge de la Flama del Canigó 2013

La Flama del Canigó ens ve a trobar un any més per fer-nos reviure el clam de llibertat i de catalanitat que li va donar origen. És un regal dels germans del nord, que no obliden que el 1659 una desventurada decisió política de l’Estat espanyol va trencar la unitat catalana, fent regal a França d’una part molt estimada del nostre país.

Pels volts del 1955, amb una petita flama portada des de la cripta de Sant Martí del Canigó, al cim més alt de la muntanya, cantada per Jacint Verdaguer com a bressol de Catalunya, uns bons catalans del nord hi van encendre una foguera que volien que fos cada any com un far d’orientació que unís els catalans d’una i altra part del Pirineu, separats en mala hora.

En els anys següents s’anaren lligant amistats i trobades entre catalans d’una i d’altra banda dels Pirineus, i junts decidiren que fos aquesta sagrada flama la que ens unís a tots i encengués les fogueres de la vetlla de Sant Joan. El pas definitiu es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària.

El camí estava obert. A partir d’aleshores, la Flama s’ha estès arreu on hi ha catalans i ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans.

Així, la Flama ha esdevingut un poderós agent de catalanitat i de denúncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, ens volen dividir per fer-nos perdre l’esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble. És aquest el gran missatge de la Flama.

Enguany s’hi poden ajuntar dos motius que són un testimoni més de la nostra unitat com a poble: el centenari del naixement de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. Un català i un valencià que s’agermanen en el seu amor a les nostres lletres i al seu país, dos poetes i escriptors distingits amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Espriu el 1972 i Estellés el 1978.

Espriu va cantar l’esperit i la resistència catalans davant de la malèvola Sepharad (Espanya), i Estellés, des del País Valencià, format pràcticament com a autodidacte, va resistir un ambient més hostil que el nostre i va mantenir sempre la identitat del català i del valencià.

Seria injust, també, no recordar que estem a la vigília del tercer centenari del 1714, any en què un rancorós rei d’Espanya ens va prendre les llibertats i ens va vincular, com a colònia conquerida, al decadent carro del regne espanyol, greuge que mai ha volgut reparar.

Espanya continua amb l’urc del vencedor i no para de vexar-nos com a poble sempre que pot. No perdona que vulguem continuar sentint-nos poble lliure. Per això hem de continuar units i disposats a lluitar i a treure forces de flaquesa per exigir el que per dret ens pertoca.

Que la Flama del Canigó ens abrandi de seny, de decisió i de valentia per reivindicar el que és nostre.

Antoni Pladevall i Font

Capellà i historiador, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

Editorial de la Revista * Juny 2013 * núm.208

El dret a decidir

El passat 11 de setembre un milió i mig de catalans van sortir als carrers de Barcelona per demanar un Estat propi. La magna manifestació sobiranista va sotragar els fonaments de la política catalana fins al punt que, un parell de mesos més tard, el president de la Generalitat Artur Mas va considerar oportú dissoldre el Parlament i convocar eleccions. També va sotragar la política espanyola tot i l’habitual displicència que en un primer moment varen demostrar polítics i mitjans d’opinió establerts al cor de la meseta. Amb el temps, la reacció ha estat tan furibunda com esperada, farcida de mentides, pors i amenaces. Una lliçó magistral de cultura antidemocràtica per un món globalitzat.

Mai, en els darrers trenta anys, en cap país occidental s’havia produït una manifestació d’aquesta naturalesa amb un missatge tan clar reivindicant la constitució d’un nou estat. I menys amb una voluntat tan democràtica. Des d’aquella data, els països que conformen la Unió Europea, i el món en general, ens observen detingudament. També observen, aquests mateixos països, tot allò que han fet i faran els responsables de l’Estat espanyol. Allò que des de feia molts decennis era un problema d’ordre intern s’ha convertit en una qüestió més oberta i dependent de mirades foranes.

Al nostre entendre, l’esclat democràtic de la Diada no respon exclusivament a l’empitjorament de la crisi econòmica. Sens dubte, és conseqüència d’un llarg procés de desencontres que va tenir el seu punt culminant a partir de la reforma de l’Estatut d’Autonomia i, sobretot, amb la sentència desfavorable del Tribunal Constitucional. Quatre anys de desgast per una reforma política que tot i seguir el passos establerts per la Constitució, no va servir per referendar la voluntat del poble català. Un atac per part d’una de les més altes institucions de l’Estat que ha provocat el canvi de mentalitat col·lectiva de molts catalans.

La manifestació de la Diada i la revàlida dels resultats electorals del 25-N, on les forces que demanaven exercir el Dret a Decidir van sortir clarament guanyadores, han donat una legitimitat al poble de Catalunya que no pot negar ningú, i molt menys aquelles forces que en nom precisament d’un ordenament legal varen violentar la voluntat democràtica de la majoria de la ciutadania catalana expressada en el referèndum per l’Estatut.

Els catalans tenim el dret de saber quants estem a favor d’un Estat propi i quants aspiren a continuar, en el millor dels casos, tal com ens trobem en aquests moments. Des de la nostra entitat, i tenint en compte la importància històrica del moment i la gravetat dels fets que setmana rere setmana es van produint amb la voluntat manifesta de boicotejar l’exercici de la llibertat, volem fer arribar el nostre suport al Parlament de Catalunya.

Som una entitat estretament relacionada amb els esdeveniments que afecten en primera instància la ciutadania, en aquest cas de Sarrià. Per aquest motiu, i des del convenciment que ens aporta l’exercici de la llibertat i la resolució dels conflictes per la via del diàleg, creiem imprescindible que els catalans puguem expressar-nos per decidir com més aviat millor el futur dels nostres fills.

Acte a Casa Orlandai

El dimecres 3 de juliol, a les 7 del vespre, a la Sala Carme Karr de la Casa Orlandai, l'historiador i sociòleg Salvador Carrasco, professor emèrit de la UB del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, disertarà sobre "L'impacte social d'una crisi global". Us hi esperem.

Foguera de Sant Joan i Flama del Canigó a Sarrià

Diumenge 23 de juny, a les 9 del vespre, amb motiu de l'arribada de la Flama del Canigó l'Associació de Veïns de Sarrià obsequiarà, com ja és tradicional, coca i cava al veïnatge.

Lloc: Llosa de Sarrià (Via Augusta - Dolors Monserdà).

Més detalls aquí.

150 anys Tren de Sarrià, fotos commemoratives

Els primers 150 anys del Tren de Sarrià

FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya commemora els primers 150 anys de l'empresa. Es fan diversos actes que trobareu detallats en aquesta pàgina web creada expressament per l'ocasió. Altres mitjans també se n'han fet ressò, per exemple aquí.

Foguera de Sant Joan

La nit de la revetlla de Sant Joan i organitzat per l'Associació de Veïns de Sarrià juntament amb els Diables de Sarrià hi haurà foguera gran a la Llosa (Via Augusta entre Passeig Bonanova i Dolors Monserdà), a partir de les 9 del vespre, quan els Diables arribin a Sarrià amb la flama del Canigó. Us hi esperem!

Passejada per Sarrià amb el doctor Estivill

A Camí Particular la periodista Màbel Martí i el doctor Eduard Estivill fan una passejada pel barri de Sarrià.

Barcelona resol el concurs del "Pla Buits"

La Comissió d'Avaluació del concurs del Pla BUITS (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) ha resolt el concurs per tal de cedir la utilització i gestió temporal de 19 solars municipals de la ciutat a entitats, associacions i fundacions sense ànim de lucre.

En el cas de Sarrià, el solar de Cardenal Sentmenat ha estat cedit a la Casa Orlandai. Més detalls aquí.

Editorial de la Revista * Abril 2013 * núm.207

Les “sagrades” ordenances

Fa molt poques setmanes es va celebrar, a la nostra seu del carrer Canet, l’Assemblea General Ordinària de l’entitat. A més de plantejar l’activitat realitzada per la nostra Junta durant els darrers 12 mesos i d’explicar quines són les propostes venidores, la veu del soci es va fer sentir per plantejar, entre d’altres qüestions, un seguit de reivindicacions, com no podia ser d’altra manera.

Per regla general, i si la petita mostra que representen les paraules dels presents la prenem com a indicativa, les queixes per l’incivisme van ocupar un any més bona part del temps dels precs i preguntes. El mostrari d’actes de mala educació, dit pròpiament d’incivisme, va esdevenir, ras i curt, ampli i contundent. El rosari d’incidències va ser molt variat, però el mal aparcament dels vehicles, la circulació temerària dels ciclistes -gràcies sobretot a una tolerància excessiva per part de l’autoritat-, la brutícia que provoquen els excrements dels animals (per culpa dels seus “amos”) i els gargots a les parets que algú vol dissimular erròniament amb la paraula “grafittis”, conformaven una bona part de la llista de greuges. Totes elles afectaven el comportament individual, però també n’hi havia d’altres, com el nefast i caríssim sistema de recollida d’escombraries, en què la responsabilitat recau al 100 per cent sobre l’administració municipal de Barcelona. Un problema heretat, però que tot indica que per l’actual govern no resulta prioritari resoldre de manera més raonable.

Aquestes crítiques veïnals envers la deixadesa en les obligacions municipals en què es va dotar el Govern de Barcelona, a través de les ordenances, contrasta curiosament amb l’excés de zel i meticulositat que sí demostren des d’instàncies ben properes. Ens referim a les queixes reiterades que ens arriben de part de moltes entitats, grups veïnals, etc., per les traves i condicionants exagerades que s’han trobat amb els responsables del Districte per poder tirar endavant les seves activitats cíviques amb la més absoluta normalitat. Entenem que cal anar introduint en la consciència ciutadana que la seguretat i l’estalvi de riscos és en si mateix un valor, però no fins al límit que representi la desmobilització veïnal. Això no té cap mena de sentit. Sí que en té, al nostre entendre, començar a actuar de manera decidida, valenta i sense dilacions, contra aquelles persones que, amb la seva mala educació i incivisme contribueixen al fet que la nostra convivència sigui cada dia més desagradable i també més insegura. I així portem molts anys... massa.

Bona diada de Sant Jordi

D’aquí molt pocs dies Catalunya, la ciutat de Barcelona, i també Sarrià, gaudirà de la Diada de Sant Jordi. Milers i milers de ciutadans manifestaran amb la compra de les roses i els llibres, i també amb la seva presència als carrers, la seva adhesió a una de les festes més estimades i compartides per a tots els catalans.

Cal recordar i agrair que una part molt important pel manteniment i divulgació d’aquesta trobada cívica, cultural i de país, es deu, especialment, gràcies a la bona predisposició dels sectors editorial, dels llibreters i jardiners que no defalleixen i mantenen l’ànim necessari per aconseguir que el proper dia 23 els carrers estiguin plens a vessar malgrat la profunda crisi.

Solució provisional obres L9 a Pau Alcover

Fa molt temps es va demanar que eliminessin la grua i la tanca provisional del carrer Pau Alcover de la L9. La grua la van eliminar fa algunes setmanes i aquesta setmana hem vist que estan eliminant la tanca i que l’estan enretirant a ras de la paret antiga. Esperem que com més aviat millor, quan es facin les obres de l’estació de Sarrià de la L9, les tornin a col·locar, i que siguin més provisionals que les actuals.

Porcs senglars a Sarrià

Ja comença a ser habitual que els porcs senglars baixin des de Collserola fins a Sarrià. La Vanguardia explicava ahir en aquest reportatge que sis porcs senglars van ser vistos voltant pel barri, i l’il·lustraven amb aquesta foto, feta a la cantonada de Carrasco i Formiguera amb Dolors Monserdà.

Nou Cap Sarrià

A partir del dilluns 15 d'Abril de 2013 l'EAP Sarrià que fins ara era al carrer Bonaplata 54 es trasllada al nou ambulatori ubicat a la Via Augusta 366. 

El telèfon del centre continuarà sent el mateix : 93 204 22 88. 

Transports: Bus V7, Bus 66, Bus del Barri 130 i FGC Sarrià.

Noves places d’aparcament per a motos a Sarrià

Reportatge de BTV aquí.

Carme Carmona, la nostra secretària

BTV ha dedicat aquest reportatge a Carme Carmona, que entre les moltes activitats que desenvolupa destaquem la de secretària de la Junta Directiva de l'Associació de Veïns de Sarrià.

Editorial de la Revista * Febrer 2013 * núm.206

La televisió de proximitat en perill

La precarietat en què la crisi econòmica està deixant les arques de totes les administracions públiques és evident i molt preocupant. Totes, pateixen la reducció dels ingressos, la qual cosa les obliga a prendre determinacions doloroses, algunes encertades que comporten una racionalització de la despesa pública, d’altres més discutibles o errònies, especialment aquelles que estan relacionades directament amb els serveis socials o l’assistència sanitària i que afecten els més desvalguts.

Tot i fer una certa ostentació del bon estat dels comptes, les retallades també han arribat a la caixa de l’Ajuntament de Barcelona. Un dels equipaments que en sortirà afectat, si no canvia la postura de l’actual govern municipal, és el de la televisió local. Efectivament, des de la direcció de Barcelona BTV s’està estudiant retallar les despeses per intentar reduir el dèficit existent d’un equipament pensat i engreixat en temps de vaques grasses i que no s’adapta a l’actual  moment de crisi econòmica. Comprenem la voluntat de la direcció i la compartim en certa mesura.

El que no trobem raonable és el fet que la major part del sacrifici se l’enduguin precisament les televisions corresponsals de Districtes, sens dubte les que responen millor a la filosofia inicial del moviment de ràdios i televisions locals iniciat fa 30 anys. No entenem aquesta voluntat de carregar les retallades a la perifèria, mentre el gruix d’una estructura televisiva central es manté gairebé intacte, tot i que bona part de la seva programació es mou en l’àmbit generalista com altres televisions. Una estructura que, a més, compte amb unes despeses “burocràtiques i de control” sobreres, especialment en aquests moments de fortes retallades i descrèdit polític.

Les televisions de Districte són les úniques que parlen amb normalitat i quotidianament del que fan les nostres entitats, del que preocupa als nostres veïns, dels encerts i els errors dels nostres administradors més propers. En aquest àmbit  territorial no hi ha altra oferta informativa. Creiem que aquests territoris barcelonins, amb personalitat i dinàmiques pròpies, necessiten uns bons mitjans d’informació local, per tal de millorar i aprofundir les relacions cíviques, en un moment en què la credibilitat de moltes institucions es troba en entredit.

Altre cop Pedralbes

La decisió de l’Ajuntament de Barcelona, presa fa 27 anys, de segregar el Monestir de Pedralbes del barri de Sarrià encara no està esmenada. I dubtem que hi hagi voluntat de fer-ho, per molt que siguin moltes les veus que hagin reconegut l’error.

L’alcalde Trias ho va fer novament en unes declaracions radiofòniques. Per ell, Pedralbes és Sarrià. També ho va dir durant els darrers anys d’oposició i durant la darrera campanya electoral. Sobta que qui té la convicció d’aquest error i el poder per esmenar-lo es limita a parlar del fet com si fos un simple observador del dia a dia de la ciutat. Senyor Trias, és hora de prendre una determinació valenta i responsable. La desafecció política es fonamenta, també, en les contradiccions com les que vostè pateix i el silenci dels representants del seu partit al Districte demostren respecte a Pedralbes. El que durant anys va servir des de l’oposició per erosionar al govern de torn no pot esdevenir ara en un simple reconeixement simbòlic i prou.

Millores a la plaça de Sarrià

L'Ajuntament de Barcelona ha condicionat el solar de la seva propietat annex a la plaça de Sarrià, d'una superfície de 647 m2, per a poder-hi col·locar, de manera provisional, una zona de jocs per a totes les edats, una altra zona d'estada amb bancs, així com places d'aparcament de motos. Més detalls aquí.

L’alcalde Trias i el Monestir de Pedralbes

L’any 2011 l’alcalde Trias es va presentar a les eleccions amb un programa electoral que, entre altres coses, deia textualment el següent: Impulsarem el retorn del Monestir de Pedralbes al barri de Sarrià. Fins al moment aquest retorn no s’ha materialitzat. El dia 17 de gener l’alcalde Trias va ser entrevistat en el programa “Protagonistas”, d’ABC Punto Radio. En aquesta entrevista es van tractar diversos temes, i també es va parlar d’aquesta devolució encara pendent. A continuació reproduïm la part de l’entrevista que es refereix a la pertinença, que l’alcalde Trias no ha negat mai, del Monestir de Pedralbes a Sarrià.

Periodista. Em passen que hi ha molts comentaris a través de feisbuk, de twitter (...), o l’Àlex que diu “què hi ha de la devolució promesa encara pendent del Monestir de Pedralbes a Sarrià?” (...)

Alcalde Trias. Aquesta de Pedralbes és una gran baralla perquè això és un invent estrany que es va fer en el seu dia, de posar Pedralbes en el districte de les Corts, i per tant el Monestir de Pedralbes es va posar al Districte de Les Corts quan, és veritat, que el Monestir de Pedralbes sempre havia sigut Sarrià. I ara hi ha una baralla, els de Les Corts que no volen perdre Pedralbes, i els de Sarrià que volen el Monestir de Pedralbes per a ells. I jo crec que seria bastant millor que decidissin que és dels dos. Perquè són d’aquestes baralles que jo crec que no porten a bon port mai.

Periodista. És com el cementiri de Sant Andreu, que està a Nou Barris però porta el nom de Sant Andreu.

Alcalde Trias. Però aquest és més complicat, jo crec, és més complicat perquè això és una divisió, una mica artificial, per donar població al Districte de Les Corts on s'hi va posar tota la zona de Pedralbes, i això ha generat una certa conflictivitat que fa que molta gent de Sarrià digui “escolta, no és veritat, Pedralbes és nostre”. I quan tu vas al Monestir de Pedralbes i parles amb les monges i els hi dius vostès d’on són, (...) a elles ara no las ficaré en un embolic, però elles evidentment saben que el Monestir de Pedralbes sempre ha sigut de Sarrià.

Cine Fòrum a l’Associació de Veïns de Sarrià

El dijous 31 de gener, a 2/4 de 10 de la nit, passarem la pel·lícula “Pa Negre”, una pel·lícula d'Agusti Villaronga, i posteriorment hi haurà un col·loqui entre els assistents a la projecció. Entrada lliure.

Dos reportatges sarrianencs de BTV

L'Elenc Teatral J.V. Foix representa l'obra de Dario Fo 'Aquí no paga ningú'. BTV n'ha fet aquest reportatge. 

***

Fa més de sis anys la Sofia Daura és la presidenta del Centre Excursionista Els Blaus. BTV li ha fet aquesta entrevista.

Reciclatge dels arbres de Nadal

Fins el dia 17 de gener es poden reciclar els arbres de Nadal dipositant-los en un dels més de dos-cents punts de recollida que hi ha repartits per tots els districtes de Barcelona. Aquests són els corresponents al nostre districte. Més detalls aquí.

Menjador social de Sarrià

Al nostre districte, un dels tres que encara no disposaven de menjador social, finalment se n'ha posat en marxa un. Té una capacitat per a cent persones i el gestiona la Fundació Futur. BTV n'ha fet un reportatge que podeu veure clicant aquí.