Canet 4 ** 08017 Barcelona ** tel: 932049058 ** avsarria.cat@gmail.com

dimecres, 26 de juny del 2013

Focs de Sant Joan / Flama del Canigó 2013

Missatge de la Flama del Canigó 2013

La Flama del Canigó ens ve a trobar un any més per fer-nos reviure el clam de llibertat i de catalanitat que li va donar origen. És un regal dels germans del nord, que no obliden que el 1659 una desventurada decisió política de l’Estat espanyol va trencar la unitat catalana, fent regal a França d’una part molt estimada del nostre país.

Pels volts del 1955, amb una petita flama portada des de la cripta de Sant Martí del Canigó, al cim més alt de la muntanya, cantada per Jacint Verdaguer com a bressol de Catalunya, uns bons catalans del nord hi van encendre una foguera que volien que fos cada any com un far d’orientació que unís els catalans d’una i altra part del Pirineu, separats en mala hora.

En els anys següents s’anaren lligant amistats i trobades entre catalans d’una i d’altra banda dels Pirineus, i junts decidiren que fos aquesta sagrada flama la que ens unís a tots i encengués les fogueres de la vetlla de Sant Joan. El pas definitiu es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària.

El camí estava obert. A partir d’aleshores, la Flama s’ha estès arreu on hi ha catalans i ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans.

Així, la Flama ha esdevingut un poderós agent de catalanitat i de denúncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, ens volen dividir per fer-nos perdre l’esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble. És aquest el gran missatge de la Flama.

Enguany s’hi poden ajuntar dos motius que són un testimoni més de la nostra unitat com a poble: el centenari del naixement de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. Un català i un valencià que s’agermanen en el seu amor a les nostres lletres i al seu país, dos poetes i escriptors distingits amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Espriu el 1972 i Estellés el 1978.

Espriu va cantar l’esperit i la resistència catalans davant de la malèvola Sepharad (Espanya), i Estellés, des del País Valencià, format pràcticament com a autodidacte, va resistir un ambient més hostil que el nostre i va mantenir sempre la identitat del català i del valencià.

Seria injust, també, no recordar que estem a la vigília del tercer centenari del 1714, any en què un rancorós rei d’Espanya ens va prendre les llibertats i ens va vincular, com a colònia conquerida, al decadent carro del regne espanyol, greuge que mai ha volgut reparar.

Espanya continua amb l’urc del vencedor i no para de vexar-nos com a poble sempre que pot. No perdona que vulguem continuar sentint-nos poble lliure. Per això hem de continuar units i disposats a lluitar i a treure forces de flaquesa per exigir el que per dret ens pertoca.

Que la Flama del Canigó ens abrandi de seny, de decisió i de valentia per reivindicar el que és nostre.

Antoni Pladevall i Font
Capellà i historiador, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

dissabte, 22 de juny del 2013

Editorial de la Revista * Juny 2013 * núm.208

El dret a decidir

El passat 11 de setembre un milió i mig de catalans van sortir als carrers de Barcelona per demanar un Estat propi. La magna manifestació sobiranista va sotragar els fonaments de la política catalana fins al punt que, un parell de mesos més tard, el president de la Generalitat Artur Mas va considerar oportú dissoldre el Parlament i convocar eleccions. També va sotragar la política espanyola tot i l’habitual displicència que en un primer moment varen demostrar polítics i mitjans d’opinió establerts al cor de la meseta. Amb el temps, la reacció ha estat tan furibunda com esperada, farcida de mentides, pors i amenaces. Una lliçó magistral de cultura antidemocràtica per un món globalitzat.

Mai, en els darrers trenta anys, en cap país occidental s’havia produït una manifestació d’aquesta naturalesa amb un missatge tan clar reivindicant la constitució d’un nou estat. I menys amb una voluntat tan democràtica. Des d’aquella data, els països que conformen la Unió Europea, i el món en general, ens observen detingudament. També observen, aquests mateixos països, tot allò que han fet i faran els responsables de l’Estat espanyol. Allò que des de feia molts decennis era un problema d’ordre intern s’ha convertit en una qüestió més oberta i dependent de mirades foranes.

Al nostre entendre, l’esclat democràtic de la Diada no respon exclusivament a l’empitjorament de la crisi econòmica. Sens dubte, és conseqüència d’un llarg procés de desencontres que va tenir el seu punt culminant a partir de la reforma de l’Estatut d’Autonomia i, sobretot, amb la sentència desfavorable del Tribunal Constitucional. Quatre anys de desgast per una reforma política que tot i seguir el passos establerts per la Constitució, no va servir per referendar la voluntat del poble català. Un atac per part d’una de les més altes institucions de l’Estat que ha provocat el canvi de mentalitat col·lectiva de molts catalans.

La manifestació de la Diada i la revàlida dels resultats electorals del 25-N, on les forces que demanaven exercir el Dret a Decidir van sortir clarament guanyadores, han donat una legitimitat al poble de Catalunya que no pot negar ningú, i molt menys aquelles forces que en nom precisament d’un ordenament legal varen violentar la voluntat democràtica de la majoria de la ciutadania catalana expressada en el referèndum per l’Estatut.

Els catalans tenim el dret de saber quants estem a favor d’un Estat propi i quants aspiren a continuar, en el millor dels casos, tal com ens trobem en aquests moments. Des de la nostra entitat, i tenint en compte la importància històrica del moment i la gravetat dels fets que setmana rere setmana es van produint amb la voluntat manifesta de boicotejar l’exercici de la llibertat, volem fer arribar el nostre suport al Parlament de Catalunya.

Som una entitat estretament relacionada amb els esdeveniments que afecten en primera instància la ciutadania, en aquest cas de Sarrià. Per aquest motiu, i des del convenciment que ens aporta l’exercici de la llibertat i la resolució dels conflictes per la via del diàleg, creiem imprescindible que els catalans puguem expressar-nos per decidir com més aviat millor el futur dels nostres fills.

dijous, 20 de juny del 2013

Acte a Casa Orlandai

El dimecres 3 de juliol, a les 7 del vespre, a la Sala Carme Karr de la Casa Orlandai, l'historiador i sociòleg Salvador Carrasco, professor emèrit de la UB del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, disertarà sobre "L'impacte social d'una crisi global". Us hi esperem.

dimarts, 18 de juny del 2013

Foguera de Sant Joan i Flama del Canigó a Sarrià


Diumenge 23 de juny, a les 9 del vespre, amb motiu de l'arribada de la Flama del Canigó l'Associació de Veïns de Sarrià obsequiarà, com ja és tradicional, coca i cava al veïnatge.

Lloc: Llosa de Sarrià (Via Augusta - Dolors Monserdà).

Més detalls aquí.

dissabte, 8 de juny del 2013

Els primers 150 anys del Tren de Sarrià

FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya commemora els primers 150 anys de l'empresa. Es fan diversos actes que trobareu detallats en aquesta pàgina web creada expressament per l'ocasió. Altres mitjans també se n'han fet ressò, per exemple aquí.

divendres, 7 de juny del 2013

Foguera de Sant Joan

La nit de la revetlla de Sant Joan i organitzat per l'Associació de Veïns de Sarrià juntament amb els Diables de Sarrià hi haurà foguera gran a la Llosa (Via Augusta entre Passeig Bonanova i Dolors Monserdà), a partir de les 9 del vespre, quan els Diables arribin a Sarrià amb la flama del Canigó. Us hi esperem!