En el núm. 630 (juny 2012) de la revista Serra d’Or va sortir publicada una carta, signada per en Josep Moran i Ocerinjauregui, negant la pertinença del Monestir de Pedralbes a Sarrià. A continuació reproduïm la nostra carta de rèplica publicada en el núm. 632 (setembre 2012).
Més sobre el monestir de Pedralbes
Hem llegit amb sorpresa i un punt d’indignació la carta al director de “Serra d’Or” (núm. 630, juny 2012) signada per en Josep Moran i Ocerinjauregui, de Les Corts (Barcelona), titulada “El monestir de Pedralbes”, que aporta un munt de dades històriques per intentar justificar l’actual pertinença del monestir de Pedralbes al districte de les Corts, que nosaltres considerem políticament errònia, històricament anòmala i fàcilment reversible. Per no allargar-nos, no entrarem ara en una guerra de dades per a justificar els estrets lligams de set segles entre Pedralbes i Sarrià. Si algú té interès a conèixer una versió absolutament oposada a la del senyor Moran, pot consultar el bloc de la nostra associació, on trobarà tota mena de dades i d’arguments històrics, polítics, geogràfics i de tota mena que, a parer nostre, esvaeixen qualsevol dubte sobre la pertinença de Pedralbes a Sarrià.
Encara que tenim la nostra opinió al respecte, tampoc no entrarem en els motius que van impulsar l’alcalde Maragall a dictar un decret de l’alcaldia per traspassar Pedralbes a Les Corts. Cal fer, però, una esmena a la versió interessada que en dóna el senyor Moran. I és que a ningú no se li escapa que aquell traspàs de Pedralbes a les Corts no només va afectar el monestir, sinó també el barri que l’envolta, amb moltes més persones empadronades que les monges del monestir. A partir d’aquest intent de manipulació, el senyor Moran entra en desqualificacions personals que no respondrem, perquè no porten enlloc, com, per exemple, titllar-nos d’antidemocràtics perquè exigim per mitjans democràtics que es restitueixi la normalitat trencada l’any 1986 mitjançant un erroni decret d’alcaldia. Ja per acabar volem recordar que la nostra associació té com a objectiu principal vetllar pels interessos de Sarrià, un barri que té uns límits molt definits i que, com bé hauria de saber el senyor Moran, no arriben a Santa Creu d’Olorda ni a Santa Maria de Valldonzella.
En una cosa, però, coincidim amb el senyor Moran: no tenim cap títol de propietat, de domini senyorial o de dret d’ingerència sobre el monestir de Pedralbes. Ell tampoc.
Junta directiva de l’Associació de Veïns de Sarrià (Barcelona)
Hem llegit amb sorpresa i un punt d’indignació la carta al director de “Serra d’Or” (núm. 630, juny 2012) signada per en Josep Moran i Ocerinjauregui, de Les Corts (Barcelona), titulada “El monestir de Pedralbes”, que aporta un munt de dades històriques per intentar justificar l’actual pertinença del monestir de Pedralbes al districte de les Corts, que nosaltres considerem políticament errònia, històricament anòmala i fàcilment reversible. Per no allargar-nos, no entrarem ara en una guerra de dades per a justificar els estrets lligams de set segles entre Pedralbes i Sarrià. Si algú té interès a conèixer una versió absolutament oposada a la del senyor Moran, pot consultar el bloc de la nostra associació, on trobarà tota mena de dades i d’arguments històrics, polítics, geogràfics i de tota mena que, a parer nostre, esvaeixen qualsevol dubte sobre la pertinença de Pedralbes a Sarrià.
Encara que tenim la nostra opinió al respecte, tampoc no entrarem en els motius que van impulsar l’alcalde Maragall a dictar un decret de l’alcaldia per traspassar Pedralbes a Les Corts. Cal fer, però, una esmena a la versió interessada que en dóna el senyor Moran. I és que a ningú no se li escapa que aquell traspàs de Pedralbes a les Corts no només va afectar el monestir, sinó també el barri que l’envolta, amb moltes més persones empadronades que les monges del monestir. A partir d’aquest intent de manipulació, el senyor Moran entra en desqualificacions personals que no respondrem, perquè no porten enlloc, com, per exemple, titllar-nos d’antidemocràtics perquè exigim per mitjans democràtics que es restitueixi la normalitat trencada l’any 1986 mitjançant un erroni decret d’alcaldia. Ja per acabar volem recordar que la nostra associació té com a objectiu principal vetllar pels interessos de Sarrià, un barri que té uns límits molt definits i que, com bé hauria de saber el senyor Moran, no arriben a Santa Creu d’Olorda ni a Santa Maria de Valldonzella.
En una cosa, però, coincidim amb el senyor Moran: no tenim cap títol de propietat, de domini senyorial o de dret d’ingerència sobre el monestir de Pedralbes. Ell tampoc.
Junta directiva de l’Associació de Veïns de Sarrià (Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada