Les “sagrades” ordenances
Fa molt poques setmanes es va celebrar, a la nostra seu del carrer Canet, l’Assemblea General Ordinària de l’entitat. A més de plantejar l’activitat realitzada per la nostra Junta durant els darrers 12 mesos i d’explicar quines són les propostes venidores, la veu del soci es va fer sentir per plantejar, entre d’altres qüestions, un seguit de reivindicacions, com no podia ser d’altra manera.
Per regla general, i si la petita mostra que representen les paraules dels presents la prenem com a indicativa, les queixes per l’incivisme van ocupar un any més bona part del temps dels precs i preguntes. El mostrari d’actes de mala educació, dit pròpiament d’incivisme, va esdevenir, ras i curt, ampli i contundent. El rosari d’incidències va ser molt variat, però el mal aparcament dels vehicles, la circulació temerària dels ciclistes -gràcies sobretot a una tolerància excessiva per part de l’autoritat-, la brutícia que provoquen els excrements dels animals (per culpa dels seus “amos”) i els gargots a les parets que algú vol dissimular erròniament amb la paraula “grafittis”, conformaven una bona part de la llista de greuges. Totes elles afectaven el comportament individual, però també n’hi havia d’altres, com el nefast i caríssim sistema de recollida d’escombraries, en què la responsabilitat recau al 100 per cent sobre l’administració municipal de Barcelona. Un problema heretat, però que tot indica que per l’actual govern no resulta prioritari resoldre de manera més raonable.
Aquestes crítiques veïnals envers la deixadesa en les obligacions municipals en què es va dotar el Govern de Barcelona, a través de les ordenances, contrasta curiosament amb l’excés de zel i meticulositat que sí demostren des d’instàncies ben properes. Ens referim a les queixes reiterades que ens arriben de part de moltes entitats, grups veïnals, etc., per les traves i condicionants exagerades que s’han trobat amb els responsables del Districte per poder tirar endavant les seves activitats cíviques amb la més absoluta normalitat. Entenem que cal anar introduint en la consciència ciutadana que la seguretat i l’estalvi de riscos és en si mateix un valor, però no fins al límit que representi la desmobilització veïnal. Això no té cap mena de sentit. Sí que en té, al nostre entendre, començar a actuar de manera decidida, valenta i sense dilacions, contra aquelles persones que, amb la seva mala educació i incivisme contribueixen al fet que la nostra convivència sigui cada dia més desagradable i també més insegura. I així portem molts anys... massa.
Bona diada de Sant Jordi
D’aquí molt pocs dies Catalunya, la ciutat de Barcelona, i també Sarrià, gaudirà de la Diada de Sant Jordi. Milers i milers de ciutadans manifestaran amb la compra de les roses i els llibres, i també amb la seva presència als carrers, la seva adhesió a una de les festes més estimades i compartides per a tots els catalans.
Cal recordar i agrair que una part molt important pel manteniment i divulgació d’aquesta trobada cívica, cultural i de país, es deu, especialment, gràcies a la bona predisposició dels sectors editorial, dels llibreters i jardiners que no defalleixen i mantenen l’ànim necessari per aconseguir que el proper dia 23 els carrers estiguin plens a vessar malgrat la profunda crisi.
