Canet 4 ** 08017 Barcelona ** tel: 932049058 ** avsarria.cat@gmail.com

dissabte, 30 de juny de 2012

Editorial de la Revista - Juny 2012 (núm. 203)

Farts de tanta irresponsabilitat

El proper mes de setembre es compliran quatre anys de la cèlebre frase de Rodríguez Zapatero expressada a Nova York davant d’un selecte grup d’empresaris nordamericans: “tenemos el mejor sistema financiero del mundo”. El pas del temps ha desmentit el comentari fatxenda i irresponsable de l’excap de govern espanyol. La crisi econòmica global que castiga Europa, sobretot els països meridionals, entre ells l’Estat espanyol, està sent especialment dura i cruel per les conseqüències que inflingeix sobre una àmplia part de la població.

Disminució de salaris, descens del consum, una taxa d’atur molt elevada que castiga de manera especial els joves, retallada de les prestacions socials que va molt més enllà de la racionalització de la despesa pública, un increment alarmant de la pobresa...Tot això acompanyat pel decaïment moral generalitzat que provoca la incertesa de la durada del sotrac econòmic i la possibilitat que la pau social s’esmicoli en mil i un bocins. Desmoralització i ràbia també en “descobrir” com s’han gestionat els afers públics durant els darrers anys i, sobretot, per la nul·la r e s p o n s a b i l i t a t, per ara, dels principals protagonistes d’aquest gravíssim embolic.

Després de diversos anys de crisi i davant dels nombrosos esdeveniments que des del sector bancari, l’institucional i el polític han fet trontollar els fonaments de la nostra societat, queda gairebé com a anècdota la pretesa culpabilitat atribuïda al sector privat-familiar pel seu elevat endeutament. És evident que en aquests àmbits van existir excessos. També és cert que la pròpia naturalesa dels protagonistes -sector privat- ha comportat que els seus errors els duguessin a una inevitable fallida, una situació a la qual també han arribat, i hi estan arribant, milers de famílies, sense haver entrat en aquest gran mercat d’oportunitats que els oferia el crèdit. Una situació de fallida que, per ara, no s’ha produït en l’àmbit financer, gràcies a fusions erràtiques i escandaloses intervencions com la nacionalització de Bankia amb la injecció de milers de milions d’euros, en detriment de serveis elementals com són la salut i l’ensenyament. Tampoc ha afectat les principals estructures institucionals i administratives de l’Estat -moltes d’elles duplicades per negligència i interès partidista-, de les quals depenen milers i milers de càrrecs públics i polítics.

Amb el temps i la brutalitat de la situació ha quedat al descobert quin ha estat l’autèntic del paper de les institucions financeres, amb el responsable del Banc d’Espanya al capdavant, i també dels seus teòrics controladors, les institucions polítiques. 

De tant en tant, massa sovint, ens assabentem amb quina frivolitat es feia ús (i se’n fa) de la despesa pública en totes les administracions, fos quin fos el seu àmbit territorial. Fos a partir de la projecció i execució d’obra pública, de la contractació exagerada i sospitosa de personal, amb les prebendes il·lògiques de dietes i sobresous mitjançant fórmules pseudo fraudulentes com són els informes o la participació desmesurada de consultores externes... També directament a través de presumptes estafes i enganys. Ens referim als diferents processos judicials oberts per tota la geografia peninsular, que afecten des de la Casa Reial fins a representants de partits polítics i institucions culturals del país, o, tornant al món financer, a la gravíssima situació en la qual es troben milers i milers d’impositors de diverses entitats bancàries per culpa d’uns “dipòsits preferents” que han esdevingut, amb el temps,“dipòsits fonedissos”.

Per a més indignació, la crisi econòmica que estem patint té un perfil propi i diferencial i unes conseqüències econòmiques doblement perjudicials pel sol fet de pagar els impostos des de Catalunya. L’insostenible dèficit fiscal reconegut per bona part del món econòmic i acadèmic, i demandat des de fa anys per una part de la societat catalana, malauradament no per tota, ens condemna a un futur sense esperança si, sense demora, el Govern de la Generalitat, les forces polítiques i socials que s’hi afegeixin liderin amb claredat, valentia i intel·ligència accions polítiques que ens alliberin de l’actual esclavatge financer (econòmic). És impossible aspirar al desenvolupament social i mantenir la qualitat de vida de les persones si una part considerable de la riquesa del país (la dels seus ciutadans) fuig, any rere any.

Tot al contrari, tal com hem pogut constatar amb gran indignació i perplexitat, existeixen milions d’euros per salvar les entitats financeres mal gestionades i, per contra, no n’hi ha per complir amb el compromís de deute amb Catalunya.

Tot fa pensar que la situació serà de llarga durada i que les conseqüències que s’albiren són del tot incertes malgrat l’aparent fredor i “control” que els governants demostren, setmana rere setmana, quan demanen esforços impossibles a la població. Les respostes de la societat, si no canvia l’actitud dels nostres mandataris, especialment, des de les més altes instàncies de la justícia, són cada cop més imprevisibles. L’increment de la violència a les manifestacions de protesta, el ressorgiment, un any després, dels indignats, la rebel·lió en clau catalana dels usuaris de les autopistes (“no vull pagar”), contra la perversió de la desigualtat de les tarifes de les autopistes en funció del territori, són alguns senyals que ens indiquen que en qualsevol moment es pot produir alguna acció social de difícil contenció.

Sobretot si en el terreny de l’exemplaritat que se suposa que han de detentar els tribunals de justícia, fonamental per mantenir la credibilitat democràtica, ni la fiscalia, ni altres estaments no es decideixen a actuar d’ofici per valorar actuacions que en qualsevol altre àmbit de la societat esdevenen susceptibles de culpa.

Ja n’hi ha prou d’observar com la impunitat regna per damunt de la r e s p o n s a b i l i t a t.

divendres, 29 de juny de 2012

Sardanes a Sarrià el diumenge 1 de juliol

El proper diumenge 1 de juliol, a les 12 del migdia, hi haurà sardanes a la plaça de Sarrià. Trobareu tots els detalls clicant aquí.

dimarts, 26 de juny de 2012

Revetlla de Sant Joan a Sarrià

Per primer cop des de fa uns anys, a la nit de San Joan d’enguany va arribar al nostre barri la Flama del Canigó transportada per els Diables i les Diablesses de Sarrià, els quals van encendre simbòlicament el fogueró preparat per l’Associació de Veïns de Sarrià a la Plaça de la Vil·la, mentre tocaven els seus tambors i lluïen els seus focs, i tot quedava amenitzat per coca i cava oferts també per la nostra associació.

dilluns, 25 de juny de 2012

Canvis de sentit i nova senyalització a Sarrià

Per tal d’encabir la nova línia de bus que unirà el nostre barri amb la plaça d’Espanya, aquest estiu hi haurà canvis de sentit i nova senyalització que afectaran alguns carrers del barri.

A la pàgina 9 d’aquest document hi trobareu tots els detalls.

Alerta! Es produiran restriccions de les zones d'aparcament durant l'execució dels treballs.

diumenge, 24 de juny de 2012

Infants de Sarrià

El proper dimecres 27 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, es presentarà a la seu del Districte el llibre Infants de Sarrià, un recull de relats i històries en primera persona, il·lustrades amb gairebé quatre-centes fotografies.

D'aquest llibre ja se n'ha parlat, entre d'altres llocs, a El Periódico i a BTV, i l’últim número de la nostra revista (núm. 203) també hi ha dedicat un article. Els detalls de l'acte els trobareu clicant aquí.

dimecres, 20 de juny de 2012

En la mort d'un sarrianenc il·lustre

Emili Teixidor (22/12/1933 - 19/06/2012)
Foto: Marc Arias, La Vanguardia

La desaparició d’Emili Teixidor deixa un gran buit en la cultura catalana. Altres publicacions s’encarregaran de glossar les seves múltiples facetes molt millor que no ho faríem nosaltres des de l’Associació de Veïns de Sarrià. Potser era menys conegut que Emili Teixidor era un veí de Sarrià, i fins fa com qui diu quatre dies te’l podies trobar sovint passejant per Major de Sarrià i pels carrers adjacents del barri.

L’any 2003 va ser entrevistat al diari Avui per Francesc Bombí-Vilaseca. D'aquella entrevista destacarem només la part final en la qual Emili Teixidor parlava del seu barri d’adopció, Sarrià:

F.B.-V. Vostè va viure fins a l’adolescència a Roda de Ter, un poble amb fàbriques i un riu, que podria ser el de la novel·la.

E.T. Podria ser-ho. També tenia dues masies o tres, on hi vivien parents, i els avis, i jo hi anava. I crec que els nanos de pobles tenen una gran sort, perquè tenen el bosc, l’entorn natural. Els nens de poble poden sortir a jugar al carrer, es respira una altra llibertat.

F.B.-V. I per què no se’n torna a viure-hi, al poble?


E.T. Perquè ara m’avorreixo enormement. A més visc a Sarrià, que d’alguna manera ja és un poble.

Descansi en pau.

dijous, 14 de juny de 2012

BTV entrevista al compositor sarrianenc Jordi Cervelló


El compositor català Jordi Cervelló viu des de fa més de 70 anys al barri de Sarrià. Hi té l'estudi on encara passa moltes hores component. Als 77 anys ha vist com les seves obres han estat interpretades als millors auditoris del món, com Sant Petersburg, Nova York o Buenos Aires. La pròxima cita internacional serà a Bòston.

Per veure l'entrevista cliqueu aquí.

Sardanes a la Porta de Sarrià

El proper diumenge, 17 de juny, a les 12 del migdia, hi haurà una audició de Sardanes a la Porta de Sarrià. Els detalls de l'acte els trobareu clicant aquí.

dimarts, 12 de juny de 2012

La Flama del Canigó arribarà a Sarrià

Cada any milers de pobles d'arreu de Catalunya encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó. Per descobrir aquest ritual, que neix a mitjans del segle XX, la història i la simbologia, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i Òmnium Cultural han organitzat una conferència el pròxim 12 de juny a la Seu del Districte...

Per llegir l'article sencer i veure els detalls de l'acte d'aquest vespre, cliqueu aquí.

dissabte, 9 de juny de 2012

Sarrià, un barri amb identitat

La devolució del Monestir de Pedralbes a Sarrià és un tema pendent des de fa gairebé tres dècades. Avui, el periodista Ramon Suñé, columnista de La Vanguardia, hi dedica el seu article a les pàgines salmó del diari. Porta per títol "Barris amb identitat" i el podreu llegir en versió espanyola clicant aquí (lamentem que motius tècnics ens impedeixen enllaçar la versió catalana).

divendres, 8 de juny de 2012

Obres de reforma al Monestir de Pedralbes

Durant un any i mig s’han fet obres de reforma al sarrianenc Monestir de Pedralbes, temporalment adscrit al Districte de les Corts, per poder ampliar-hi l’oferta d’activitats, amb un cost de 1,5 milions d’euros. Podeu accedir al reportatge emès avui per BTV clicant aquí.

diumenge, 3 de juny de 2012

Propostes per a les Portes de Collserola

Fins el proper dijous 7 de juny podreu conèixer i valorar les propostes presentades al concurs d’idees de Portes de Collserola. Els detalls de l’exposició els trobareu aquí.