Emili Teixidor (22/12/1933 - 19/06/2012)
Foto: Marc Arias, La Vanguardia
La desaparició d’Emili Teixidor deixa un gran buit en la cultura catalana. Altres publicacions s’encarregaran de glossar les seves múltiples facetes molt millor que no ho faríem nosaltres des de l’Associació de Veïns de Sarrià. Potser era menys conegut que Emili Teixidor era un veí de Sarrià, i fins fa com qui diu quatre dies te’l podies trobar sovint passejant per Major de Sarrià i pels carrers adjacents del barri.
L’any 2003 va ser entrevistat al diari Avui per Francesc Bombí-Vilaseca. D'aquella entrevista destacarem només la part final en la qual Emili Teixidor parlava del seu barri d’adopció, Sarrià:
F.B.-V. Vostè va viure fins a l’adolescència a Roda de Ter, un poble amb fàbriques i un riu, que podria ser el de la novel·la.
E.T. Podria ser-ho. També tenia dues masies o tres, on hi vivien parents, i els avis, i jo hi anava. I crec que els nanos de pobles tenen una gran sort, perquè tenen el bosc, l’entorn natural. Els nens de poble poden sortir a jugar al carrer, es respira una altra llibertat.
F.B.-V. I per què no se’n torna a viure-hi, al poble?
E.T. Perquè ara m’avorreixo enormement. A més visc a Sarrià, que d’alguna manera ja és un poble.
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada