La televisió de proximitat en perill
La precarietat en què la crisi econòmica està deixant les arques de totes les administracions públiques és evident i molt preocupant. Totes, pateixen la reducció dels ingressos, la qual cosa les obliga a prendre determinacions doloroses, algunes encertades que comporten una racionalització de la despesa pública, d’altres més discutibles o errònies, especialment aquelles que estan relacionades directament amb els serveis socials o l’assistència sanitària i que afecten els més desvalguts.
Tot i fer una certa ostentació del bon estat dels comptes, les retallades també han arribat a la caixa de l’Ajuntament de Barcelona. Un dels equipaments que en sortirà afectat, si no canvia la postura de l’actual govern municipal, és el de la televisió local. Efectivament, des de la direcció de Barcelona BTV s’està estudiant retallar les despeses per intentar reduir el dèficit existent d’un equipament pensat i engreixat en temps de vaques grasses i que no s’adapta a l’actual moment de crisi econòmica. Comprenem la voluntat de la direcció i la compartim en certa mesura.
El que no trobem raonable és el fet que la major part del sacrifici se l’enduguin precisament les televisions corresponsals de Districtes, sens dubte les que responen millor a la filosofia inicial del moviment de ràdios i televisions locals iniciat fa 30 anys. No entenem aquesta voluntat de carregar les retallades a la perifèria, mentre el gruix d’una estructura televisiva central es manté gairebé intacte, tot i que bona part de la seva programació es mou en l’àmbit generalista com altres televisions. Una estructura que, a més, compte amb unes despeses “burocràtiques i de control” sobreres, especialment en aquests moments de fortes retallades i descrèdit polític.
Les televisions de Districte són les úniques que parlen amb normalitat i quotidianament del que fan les nostres entitats, del que preocupa als nostres veïns, dels encerts i els errors dels nostres administradors més propers. En aquest àmbit territorial no hi ha altra oferta informativa. Creiem que aquests territoris barcelonins, amb personalitat i dinàmiques pròpies, necessiten uns bons mitjans d’informació local, per tal de millorar i aprofundir les relacions cíviques, en un moment en què la credibilitat de moltes institucions es troba en entredit.
Altre cop Pedralbes
La decisió de l’Ajuntament de Barcelona, presa fa 27 anys, de segregar el Monestir de Pedralbes del barri de Sarrià encara no està esmenada. I dubtem que hi hagi voluntat de fer-ho, per molt que siguin moltes les veus que hagin reconegut l’error.
L’alcalde Trias ho va fer novament en unes declaracions radiofòniques. Per ell, Pedralbes és Sarrià. També ho va dir durant els darrers anys d’oposició i durant la darrera campanya electoral. Sobta que qui té la convicció d’aquest error i el poder per esmenar-lo es limita a parlar del fet com si fos un simple observador del dia a dia de la ciutat. Senyor Trias, és hora de prendre una determinació valenta i responsable. La desafecció política es fonamenta, també, en les contradiccions com les que vostè pateix i el silenci dels representants del seu partit al Districte demostren respecte a Pedralbes. El que durant anys va servir des de l’oposició per erosionar al govern de torn no pot esdevenir ara en un simple reconeixement simbòlic i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada